Ruta dels arbres singulars de Ciutat. Margalida Castells, Secció De Ruta, Diari de Balears, 22/05/2010, p. 47A més d’un inestimable valor ecològic, seixanta arbres de les Illes compten amb algun aspecte emblemàtic que els ha fet mereixedors de fer part del Catàleg d’Arbres Singulars de les Illes Balears, ja sigui per ésser font d’inspiració d’arts plàstiques o literàries, per apareixer a mites, llegendes i tradicions populars, per testimoniar esdeveniments històrics o per presentar certs trets diferencials. No són tots els que mereixen aquest distintiu a les nostres illes però és un bon començament per preservar de la degradació i la desaparició un patrimoni natural insustituïble i assegurar-ne la seva protecció i l’adient manteniment. Si bé el catàleg va ser iniciat l’any 1993 són destacables les incorporacions realitzades entre els anys 2001 i 2003, tant per nombre com per diversitat d’espècies.
Aquesta setmana vos proposam una mirada i una passejada diferent per Ciutat, deixant en un segon plànol els elements històricoartístics que habitualment suposen l’eix central de la nostra proposta per gaudir una mica de la natura urbana, sovint desconeguda, a voltes poc valorada però que mai hauria de desaparèixer. La proposta d’avui és només un tast de la bellesa arbòria de la nostra ciutat, articulada entorn d’aquells que han estat reconeguts com excepcionals.
L’inici de la ruta, com no podria ser altre ja que aquest és el punt zero de la ciutat i de l’illa de Mallorca, és l’olivera de la plaça de Cort (A), amb cinc-cents anys d’antiguitat. Té un diàmetre de set metres, el seu tronc fa dos metres i mig d’alçada i la capçada en fa altres sis. Encara que es tracta d’un arbre trasplantat, precisament per la seva ubicació i reconeixement social és considerat un arbre emblemàtic de Ciutat, tal volta és el més conegut de la ciutat. Quantes fotografies li hauran fet els turistes! Quants mallorquins i mallorquines han decidit trobar-se a la seva ombra o al veí banc de’n Sinofós!
Baixam la costa del Conquistador fins a la plaça de la Reina (B), en el jardí de la qual es troba la Bellaombra (Phytolacca dioica) més gran de les Illes Balears. Es tracta d’un especímen centenari de més de 13 metres i amb una capçada amb 18 metres de diàmetre, prou imponent com per merèixer que fem un descans en els jardins de la plaça. Continuam la ruta pels jardins de l’hort del rei en direcció a la mar. Entre les palmeres dels voltants de la Llonja (C), en el lateral del passeig Sagrera, s’amaga un arbre únic tant per la seva excepcionalitat en les Illes Balears, com pel seu tamany, superior a d’altres que trobam a les Illes. Es tracta d’una lagunària (Lagunaria patersonii) centenària, el tronc de la qual mesura dos metres, als quals hem d’afegir-ne divuit més de la capçada, ben esponerosa aquesta ja que té un diàmetre de catorze metres.
Serpentejant pels carrers del barri de Sant Pere arribam fins a la plaça de Santa Catalina (D), que es troba entre l’església de Santa Creu i el Baluard de Sant Pere. La plaça compta amb un excepcional conjunt de pins blancs (Pinus halepensis) que segons sembla tenen més de cinc-cents anys. De la mateixa espècie hem d’esmentar que darrera Magisteri (E) fins fa uns anys hi havia un dels pins més bells i grans de Ciutat, tenia més de vuitanta anys i entre tronc i capçada feia més de tretze metres.
Des del passeig Mallorca, per on passa Sa Riera, ens dirigim cap a la Rambla, antic llit del mateix torrent. Amb més de cent cinquanta anys d’història i per la seva esplèndida figura no passa gens desapercebut al vianant el ficus (Ficus elestica) dels jardins de la Misericòrdia (F). Es tracta d’un dels dos exemplars més grans de les Illes Balears. La seva capçada té un diàmetre de 33 metres i actualment apuja a 26 metres, als quals hem d’afegir dos metres i mig de tronc, tot i que continua creixent. També remarcable és el bicentenari ficus del cementeri municipal (G) l’altre gran exemplar les Illes, amb nou metres d’altura i 21 metres de diàmetre.
Per acabar, si tenim oportunitat de visitar el golf de Son Muntaner, hi trobarem una excepcional olivera (Olea europaea) coneguda com na Capitana. Aquest arbre indubtablement pot ser considerat singular perquè la seva longevitat mil·lenària li ha otorgat unes dimensions i la forma de tronc paradigmàtiques. La capçada supera els sis metres de diàmetre i entre el tronc i la capçada apuja fins als nou metres. Aquí acabam la ruta proposada, però ben aviat vos farem una altra recorregut amb alguns arbres de la part forana mallorquina com a indubtables i singulars testimonis de la vida a possessions, convents o cases senyorials o que han sobreviscut a l’explotació econòmica del territori per part dels nostres avantpassats.
Entradas
