jueves, 11 de julio de 2019

Una vida

Aquesta foto d'un gira-sol (publicada en el FB de Xalest) m'ha retornat a la infantesa. Quan era petita, en passar per Sa Pobla de camí a la platja, es veien uns camps de gira-sols. Me fascinava que, fent honor al seu nom, anaven girant segons l'hora del dia. Des de llavors és una de les meves flors predil.lectes.

També m'han vingut al cap uns camps de lavanda que es podien veure anant en tren, entre Santa Maria i Marratxi.

Després he recordat els camps de roselles, d'un viatge a Formentera per primavera.

I l'aroma del gessamí que hi havia sembrat vora la finestra de la meva habitació, a Mancor.

I els tarongers, i les roses, i la buguenvíl·lea, i aquelles altres floretes rosades del jardí que només s'obrien els vespres.

Els camps d'ametllers florits dels voltants de casa.

Xuclar vinagrelles i fer-nos collars de margalides.

La camamil.la baixada del Massanella.

La mimosa en flor, cada gener, a la casa de Son Espanyol.

Quan el permanyer empaltat del Barranc va treure flors i fruits per primera vegada.

Les flors d'aquella carxofera del veinat, que sempre em recordaven un poema de Neruda.


Un pic que vaig sortejar una colflori del meu jardí.

La primera orquídea que va arribar al pis nou, i que encara hi és.

La primavera a Nova York, les camèlies a Portugal, les magnòlies a Paris, els estanys plens de lotus a Vietnam,...

... tota una vida envoltada de flors, quina meravella...