jueves, 2 de abril de 2009

La flor del almendro me alegró el invierno

Ahora que se ha anunciado que va a desaparecer puedo contar que pertenezco a un grupo secreto. No se ve en el perfil y sólo los administradores pueden invitar a nuevos miembros. Se trata de un grupo de Facebook llamado La flor d'ametler m'alegra l'hivern / Almond blossom brightens up my winter.

Me invitó un amigo, miembro del grupo. "La flor del almendro es efímera, y este grupo nace con firme voluntad efímera. El grupo estará vivo mientras haya flores, este año, en los almendros de los Paises Catalanes", rezaba el enunciado del grupo. Me apunté de cabeza. Somos en total 133 personas. Desconozco si tendré la oportunidad de unirme al grupo el año que viene.

Frente a la ventana que se abre tras de este ordenador hay un almendro que me alegró el mes de enero, días de lluvia, frío y viento que se me hicieron eternos. La flor del almendró me alegró el invierno, ya lo sabes, y también este poema que encontré en el blog Amics Arbres:

Mon Ametller
L’ametller que tinc a l’hort
és talment florit que encanta
i ofereix curiós contrast
amb la llarga serralada
que s’estén al seu davant,
en temps d’estiu tota blava,
i avui ben blanca de neu
que tot l’hivern l’embolcalla,
ell tan petit, tan petit,
ella tan alta, tan alta.

L’ametller que tinc a l’hort,
com si fes una pregària,
aixeca els braços al cel
per copsar-ne la llum clara,
i quan davalla la nit
i es veu lluir l’estelada
es confon sa viva llum
amb les blanques flors de l’arbre
ell arrelat al terrer,
elles vagant sempre en l’aire.

L’ametller que tinc a l’hort,
desafiant les gebrades
i els bufets forts i brunzents
de la freda tramuntana,
tot s’ha vestit de verdor
i engalanat de flors blanques
que sovint vol espolsar,
envejosa, la ventada,
la que ell rep més resignat
quan ella és més rondinaire.

L’ametller que tinc a l’hort
al mostrar les seves branques
tan carregades se flor
obre el cor a l’esperança.
Sembla l’escuma amb què el mar
corona el front de l’onada,
apar la núvia gentil
que acaben de desposar-la
o que un estol de coloms
hi ha detingut llur volada.

L’ametller que tinc a l’hort,
coixí de polides randes,
senyera honrosa de pau,
veler que avança amb coratge
a l’encontre dels jorns clars
i de les nits perfumades.
A l’obirar-lo, els ocells
han cantat, batent les ales,
i jo he sentit com el cor
amb més força em bategava.

Castelló d’Empúries, Gener 1919
Josep Gibernau i Clos (Castelló d'Empúries, 1887 - Masquefa, 1945).
Hace ya tiempo, un mes quizás, que ese almendro y muchos otros que puedo ver en mis trayectos diarios, empezaron a verdear. Seguramente eran de los ejemplares más precoces pues otros, aquí en la isla y en otros territorios, se ha podido disfrutar de su apariencia blanca hasta hace pocos días. Mi mirada se posó en otros colores. Ahora son las flores del jardín, los pájaros que reposan bajo la morera, las horas extra de luz, los nuevos proyectos, los que me alegran la primavera.